Tal com ja saps, la Prehistòria és l'etapa de la historia que abraça des de l'aparició de l'ésser humà (fa uns 2.500.000 anys) fins a l'aparició dels primers documents escrits (cap al 3.000 a C.).
La Prehistòria es divideix en dues grans etapes. Els noms d'aquestes etapes fan referència a la tècnica utilitzada pels éssers humans per treballar la pedra:
- El Paleolític o edat de la pedra tallada (2.500.000 a. C. – 10.000 a. C.). És el període més gran de la vida de l’home a la Terra. Aquesta etapa se subdividien en:
Paleolític Inferior ( inici al 2.500.000 a C )
Paleolític Mitjà (inici al 180.000 a C )
Paleolític Superior (inici al 40.000 a C )
Paleolític Mitjà (inici al 180.000 a C )
Paleolític Superior (inici al 40.000 a C )
- El Neolític o edat de la pedra polida (9.000 a. C. – 3.000 a. C.).
Entre les dues etapes, els historiadors han determinat una època intermèdia que designen amb el nom de Mesolític o Epipaleolític (10.000 a. C. – 7.000 a. C.) i coincident amb una època de canvi climàtic: la retirada dels gels després de l'última glaciació. Aquesta cronologia és aproximada i canvia considerablement d'unes zones a unes altres.
L'etapa final de la Prehistòria, cap al 3.000 a. C., coincideix amb el descobriment de la metal·lúrgia com a tècnica per treballar els metalls. Aquesta etapa rep el nom d'Edat dels Metalls.
Per assegurar la pròpia supervivència, els homes i les dones del Paleolític practicaven una economia depredadora. Això significa que no produïen els béns que consumen, sinó que els agafaven directament de la natura. Els grups es desplaçaven per buscar aliment, és a dir, tenien una forma de vida nòmada. L'aliment s'obtenia de la recol·lecció de fruits silvestres, arrels, larves, ous, crustacis, i de la caca i la pesca.
Durant molt de temps, la caça ha estat considerada la principal font d’aliments de les societats paleolítiques. L'estudi dels pobles recol·lectors-caçadors actuals ha permès de constatar que aproximadament el 70% dels nutrients de la dieta s'obté de la recol·lecció, per la qual cosa actualment es tendeix a relativitzar la importància de la caça.
L'observació de les tècniques de caça utilitzades pels pobles que avui tenen una economia primitiva també ha permès de precisar quines devien ser les tècniques aplicades pels caçadors paleolítics per proveir-se de carn.
Sembla probable que la caça d’animals petits, la caça col·lectiva amb trampes (estimbada d'animals, fosses excavades i recobertes, conducció d’animals cap a zones pantanoses) i l'aprofitament de la carronya fossin les maneres més comunes d'aconseguir carn en el Paleolític Inferior i Mitjà.
El perfeccionament de les armes de propulsió (arc i fletxes bàsicament en el Mesolític va fer menys perillosa la caça d’animals. Aquestes armes van multiplicar la força de penetració de les puntes de les fletxes i van permetre de caçar sense acostar-se tant a la presa, amb la qual cosa van disminuir els riscos.
Visualitza aquest vídeo per saber-ne més:
No hay comentarios:
Publicar un comentario